DROGUES I ADOLESCÈNCIA

Segur que hi ha un tema que, com a pares ens preocupa a gaire bé tots nosaltres. Cada cop és més baixa l'edat d'iniciació en substàncies que generen dependència. En l'actualitat aquesta edat es calcula entre els 15 i 17 anys, l'edat que tenen els nostres fills i filles. Alcohol, tabac, drogues, són substàncies fàcils d'aconsseguir i alguna d'elles barata.
Com detectem el problema?
Sovint el canvi de conducta, amics nous, baixada de rendiment escolar, abandonament d'activitats, la major necessitat de diners i l'aïllament són símptomes de que alguna cosa no va bé.
Què hem de fer? Ens hem de sentir culpables?
Parlar és molt important ja que es troben en una edat de canvi continu i tot i que se sentin autosuficients, és quan més ens necessiten. Però no ens hem d'oblidar que són els nostres fills, no els nostres col·legues, i com a tals també necessiten normes i límits que posin ordre en la seva vida i en la nostra. PARLEM-NE.
La informació i la comunicació són importants. No hi ha cap tema tabú que no es pugui parlar amb ells.
Ni nosaltres ni ells ens hem de sentir culpables, simplement s'ha de prendre consciencia i admetre que existeix un problema i s'ha de buscar sol·lució.
 
Frases com "jo controlo" són un auto-engany. MAI NO ÉS TARD PER DEIXAR-HO.
 
A continuació us adjuntem un link molt interessant que dura uns 25 minuts i us aportarà eines per detectar, evitar i sol·lucionar aquest problema. De primera mà sentireu l'experiència d'un jove i familiars que han patit aquesta xacra, i de professionals del tema.
 
 
En l'adolescència els joves sovint se senten arrossegats per situacions i amics. El no ser menys que els altres, el ser admessos en un grup, els porta a fer coses que no sempre són del seu gust. El millor que podem fer és ensenyar-los la resposta màgica a la pregunta:

Drogues?
 
NO GRÀCIES

AULES LLIURES DE VIOLÈNCIA

Atacs verbals, faltes de respecte i fins i tot atacs físics són patits pels professionals de l'educació, per part dels alumnes i fins i tots per part dels familiars. En l'article d'opinió que linkem a continuació, es posa en evidència la dificultat afegida a la tasca d'instruir (que no educar, ja que se suposa que han de sortir educats de casa) els nostres fills. Entre tots, i pel be de tots, hem d'aconseguir recuperar l'autoritat i el respecte que en alguns casos s'ha perdut.


elpuntavui / editorials / aules lliures de violencia


Recordem que l'educació és cosa de la familia i que l'escola ha de ser un complement intelectual. Pot ser aquest será el primer pas per gaudir d'una millor EDUCACIÓ PÚBLICA.



Transexualitat infantil, problema o realitat?

Què faríeu si el vostre fill o filla us digués que no se sent bé amb la seva condició sexual? Si el vostre fill us digués que vol portar faldilles o la vostra filla se sent un noi?

Diumenge 10 d'abril a TV3 un grup de famílies valentes van explicar la seva experiencia amb tota naturalitat. De propia veu dels nens i joves que expliquen les seves experiències pròpies , amb la familia i l'entorn. Pot ser això és el que ens falta a molts, naturalitat davant un fet i respecte vers les persones.

A continuación us passem l'enllaç per si ho voleu veure.


http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/30-minuts-versio-original-957-transit-menors-transsexuals-10-04-2016-transit-menors-transsexuals/video/5594046/

Val la pena!!!!!